Sense aigua, menjar ni dutxa: migrants vulnerables arribats a Mallorca en pastera dormen al carrer

Mallorca s’ha convertit en una frontera exterior més de la Unió Europea. Tot i haver estat identificats com a vulnerables per la Creu Roja, migrants acabats d’arribar a l’illa en pastera dormen al carrer un cop acabats els tràmits policials. Sense aigua, menjar ni atenció, esperen durant hores, a la intempèrie, el pròxim ferri que els ha de traslladar a València, Dénia o Barcelona, on són derivats a allotjaments del programa estatal d’Atenció Humanitària. Aquesta situació, que es repeteix des de fa mesos, deixa exposades persones que podrien ser sol·licitants d’asil.

Depèn de l'hora que siguin interceptades les embarcacions, el més habitual és que, en menys de 24 hores, la majoria de les persones migrades que arriben en pastera a l’illa siguin identificades, signin una ordre de devolució —amb assistència lletrada gratuïta i un intèrpret— i quedin en llibertat. Aquest tràmit sol resoldre’s en menys de 10 hores o amb la màxima rapidesa possible.

Excepte els menors i les dones o nuclis familiars, la resta de migrants, encara que hagin estat admesos al programa estatal d’Atenció Humanitària per la seva possible condició de refugiats, queden temporalment al carrer. Segons l’hora d’arribada, poden passar-hi una nit o unes hores abans d’embarcar cap a la península, on seran allotjats en centres d’acollida. Quan les arribades són nombroses, algunes persones poden passar una nit sota custòdia policial abans de quedar en aquesta situació.

Del mar al CATE

Les pasteres que arriben a Mallorca són interceptades tant a la mar com a terra ferma. Aquesta primera intervenció la realitza la Guàrdia Civil, amb el suport habitual de Salvament Marítim. A continuació, totes les persones de l'embarcació són traslladades al Centre d'Atenció Temporal d'Estrangers (CATE), situat a l'antic quarter de Son Tous. Aquest centre està gestionat per la Policia Nacional, que n’assumeix la custòdia. A la pràctica, el CATE funciona com una extensió de la comissaria. Després del registre i la presa d’empremtes, intervé la Creu Roja. Els voluntaris d’aquesta l’entitat fan un triatge per detectar possibles perfils de vulnerabilitat, posant especial atenció en signes de violència, tràfic de persones o problemes físics i psicològics, així com en sol·licitants d’asil.

Dins del CATE, o en dependències policials, la Creu Roja entrega un kit d’higiene personal, una aigua de 33 cl, galetes tipus Maria o una barreta energètica, i un xandall que s’han de posar sense tenir la possibilitat de dutxar-se prèviament.

Els migrants reben una còpia del formulari de triatge, on consta la seva edat, el motiu pel qual han migrat i si presenten alguna molèstia de salut o malaltia. Segons expliquen voluntaris de la Creu Roja que participen en aquesta tasca, “aquesta informació, juntament amb la recollida per la Policia Nacional, s’envia al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions”, que és qui decideix “les persones que seran acollides en el marc del Programa d’Atenció Humanitària” i que seran derivades a centres d’acollida o rebran suport addicional a la península. Els voluntaris apunten que no ho saben i, per tant, no poden “transmetre als migrants si aniran a un centre o no”.

Aquesta classificació de perfils vulnerables sembla respondre a criteris definits: les persones d’origen subsaharià solen ser considerades vulnerables, mentre que els homes algerians, excepte en casos excepcionals, queden sistemàticament fora d’aquesta categoria. De fet, les fulles de triatge de la Creu Roja ja distingeixen entre aquests dos grups: subsaharians i magrebins.

Trasllats i desemparament a l’estació marítima

Al marge d’aquesta classificació, excepte les dones, les famílies i els menors no acompanyats, la resta són traslladats, un cop acabat el tràmit policial, amb furgonetes i cotxes de la Policia Nacional fins als voltants de l’estació marítima del port de Palma. Aquests trasllats s’han fet en diverses ocasions amb la sirena engegada durant tot el trajecte.

Abans de la pandèmia de la COVID-19, el perfil més freqüent de migrants que arribaven a les Balears eren homes algerians. De llavors ençà, les persones que potser acaben passant la nit al carrer tenen de nacionalitats molt diverses: Somàlia, Guinea Conakry, Ghana, Sierra Leone, Mali, Costa d’Ivori, Sudan del Sud, entre d’altres, fet que posa de manifest l’augment de rellevància d’aquesta ruta. A més, cada persona duu al darrere una història completament diferent de la resta. No es pot obviar que moltes d’elles, per la situació actual dels seus països, són susceptibles de sol·licitar protecció internacional i obtenir asil, és a dir, el reconeixement de la condició de refugiat. I és per aquest motiu que la majoria accedeixen a centres del Programa d’Atenció Humanitària.

Arribada al port amb el poc que duen a sobre

Quan arriben al port, els agents descarreguen primer unes bosses de plàstic de la Creu Roja que contenen un kit d’higiene, juntament amb les mantes vermelles i unes bosses d’escombraries negres, tancades amb cinta policial, on es guarden les pertinences dels migrants. Després, fan baixar les persones i, sense massa més paraules, se’n van.

Aquí no hi ha intèrpret, traductor ni ningú que els expliqui que passarà. Queden allà, i molts ni tan sols saben que embarcaran cap a un altre indret de l’Estat. Les persones procedents de països subsaharians solen arribar amb el que duen a damunt: un mòbil amb el carregador i, en el millor dels casos, una bateria recarregable. Res més. No passen desapercebuts. Les mantes vermelles i els xandalls monocroms donen una uniformitat a l’escena difícil d’ignorar per als veïnats, la gent que treu a passejar el ca o els turistes que es dirigeixen als creuers del port. Alguns, davant aquesta situació, els han duit en alguna ocasió alguna cosa per menjar o han compartit amb elles la connexió a internet dels seus mòbils perquè puguin telefonar a les seves famílies.

Després de ser traslladats per la Policia al port, els migrants esperen al ferry que els durà a la Península. Aquí no hi ha intèrpret, traductor ni ningú que els expliqui que passarà. Queden allà, i molts ni tan sols saben que embarcaran cap a un altre indret de l’Estat

El cansament és evident després d’un trajecte de més de 24 hores en una embarcació precària, que en alguns casos s’allarga fins a les 72 hores o més. És habitual que moltes d’aquestes persones manifestin gana per no haver menjat en tot el viatge, a més de dolors estomacals, cremades o irritacions provocades per les esquitxades de benzina quan es mescla amb aigua salada. Alguns arriben amb crosses, facilitades per la Creu Roja durant l’atenció que els proporcionen al CATE.

L’estació marítima els ofereix una mica de recer: poden carregar el telèfon i fer servir els banys, tot i que no hi ha dutxes. L’accés al wifi —una prioritat un cop queden en llibertat— és complicat, per no dir impossible. A més, l’edifici tanca les portes a les 20.00 h, de manera que aquells que acaben el tràmit abans només disposen d’una finestra de temps breu per aprofitar aquests recursos.

És habitual que moltes d’aquestes persones manifestin gana per no haver menjat en tot el viatge, a més de dolors estomacals, cremades o irritacions provocades per les esquitxades de benzina quan es mescla amb aigua salada

En canvi, aquells que arriben passades les vuit del vespre no poden ni carregar el mòbil ni accedir als banys. Això vol dir que, si no recorden de memòria els números de telèfon de les seves persones estimades, o no troben cap endoll ni ningú que els deixi un telèfon, poden passar moltes hores —fins i tot fins que arriben a la península— sense poder comunicar-se. La incertesa s’allarga també per a aquells que, a l’altra banda, esperen una senya que els confirmi que continuen amb vida.

L’estampa habitual, a mesura que passen les hores, és la de petits grups que fan torns per descansar: mentre un està pendent de les pertinences, els altres dormen damunt un banc o sobre la gespa. Els dies de pluja, es refugien sota les porxades properes a l’estació. Segons la Delegació del Govern, en alguna ocasió s’ha obert l’estació durant la nit, quan les condicions meteorològiques eren especialment adverses.

El programa d’atenció humanitària

El Programa d’Atenció Humanitària, impulsat pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, té com a objectiu “atendre les necessitats bàsiques de les persones immigrants en situació de vulnerabilitat” que “arriben a les costes espanyoles o accedeixen al nostre país per via terrestre”, segons pot llegir-se a la pàgina web del Ministeri. El programa es duu a terme “a través de 13 entitats acreditades”, mitjançant dispositius com “l’acollida integral, l’acollida d’emergència i els Centres d’Atenció, Emergència i Derivació (CAED) o els trasllats”, entre d’altres.

A Mallorca, l’única entitat col·laboradora és la Creu Roja, visible als matins mentre reparteix bitllets de transport i alguna cosa per menjar, a més de la seva tasca al CATE. Segons la resolució de 14 de novembre de 2022, de la Direcció General d’Atenció Humanitària i del Sistema d’Acollida de Protecció Internacional, cada tipus de recurs d’acollida o servei addicional compta amb un pressupost per plaça i dia, o bé amb un import total per beneficiari, com en el cas dels desplaçaments.

Les persones que no són considerades vulnerables, com ara els homes algerians, no estan emparades per cap programa. Per tant, un cop firmada la seva posada en llibertat, la Policia els deixa al port, igual que ho podria fer a la comissaria o al mateix CATE. El buit es produeix amb aquelles persones que, tot i tenir assignats recursos del Programa d’Atenció Humanitària per ser susceptibles de sol·licitar protecció internacional, solen passar una nit a la intempèrie, amb totes les situacions que això pot implicar.

Les dones, en teoria, no dormen al port

Els menors no acompanyats que així ho han manifestat, o bé han estat identificats com a tals per la Policia, o han presentat documentació que ho acrediti, són derivats directament, un cop completada la seva identificació, a centres de tutela institucional. En cas de dubte sobre la seva edat, la Policia pot sol·licitar a la Fiscalia de Menors la realització de proves mèdiques per confirmar-la. El fiscal pot autoritzar-les o no. Si continua el dubte amb els resultats, la legislació obliga a aplicar el principi de benefici per al menor. La tutela recau sempre en la comunitat autònoma, a través dels seus serveis de protecció de menors.

La teoria va per una banda i, per l’altra, l’excepció recurrent. A les darreres arribades s’ha pogut observar com alguns migrants havien manifestat ser menors davant la Creu Roja —i així constava en la còpia de la seva fulla de triatge—, mentre que en l’ordre de devolució hi figurava una altra data de naixement que els atribuïa la majoria d’edat.

Aquesta situació, segons Dolores Puertas, advocada experta en estrangeria, “seria considerada motiu suficient perquè els menors fossin considerats com a tals i seguissin el procediment habitual”. Per tant, afegeix, “la Creu Roja, o l’advocat d’ofici que assisteixi aquesta persona, hauria d’informar immediatament la Policia Nacional perquè, en cas de dubte, se’ls practiquessin les proves pertinents, prèvia autorització del fiscal de menors de guàrdia”.

Però la realitat és que, en aquests casos, han acabat dormint al carrer, com la resta.

Les dones i les unitats familiars són traslladades a un Centre d’Atenció d’Emergència i Derivació (CAED) dins la mateixa illa de Mallorca, gestionat per la Creu Roja i amb una capacitat de 44 places. Allà es verifiquen els vincles familiars mitjançant proves d’ADN, una mesura pensada per prevenir possibles casos de tràfic de persones, els resultats de les quals poden torbar-se diverses setmanes. Si el CAED no disposa de places lliures en moments d’alta afluència, algunes dones poden passar aquella nit —o diverses hores— al carrer, soles.

La teoria va per una banda i, per l’altra, l’excepció recurrent. La matinada del 18 al 19 de febrer de 2025, a les 00.07 h, cinc dones somalis es trobaven en aquesta mateixa situació descrita. Juntes, fent pinya, amb l’esquena recolzada contra una porta de vidre de l’entrada del Centre Oceanogràfic de les Balears, molt a prop de l’estació. Les dones es queixaven de “tenir molta gana” després d’hores sense menjar. Una d’elles romania estirada, sense moure’s, i va manifestar la seva voluntat de ser atesa a un hospital per “un dolor abdominal fort”. Es trobaven a la zona més il·luminada de l’edifici, al costat de desenes d’homes, també somalis i d’altres països de l’Àfrica subsahariana, a més d’un grup d’uns deu homes i joves algerians.

Pel que sembla, no es tracta d’un fet aïllat. Precisament, personal que treballa al Centre Oceanogràfic, coneixedor d’aquesta situació “des de fa almenys dos anys”, assegura haver detectat la presència de dones al carrer “com a mínim en tres ocasions entre juliol i agost de 2024”. A més, critiquen que, “durant l’alerta taronja per DANA del passat 14 d’agost, com a mínim 20 persones migrants van ser deixades al carrer aquell mateix horabaixa”.

Un secret que tothom coneix

La ruta migratòria entre Algèria i les Illes Balears s’ha consolidat com una via clau cap a Europa. Les dades evidencien la recurrència i la previsibilitat del fenomen. En el que portem de 2025, almanco 2.007 persones han arribat a l’arxipèlag per aquesta ruta, segons la Delegació del Govern. Això suposa un increment del 132 % respecte del mateix període de l’any anterior. D’aquestes, 1.226 ho feren a Mallorca i Cabrera —aquestes darreres també foren ateses a l’illa major—. Amb aquestes xifres, Mallorca concentra la major part de les arribades enguany. L’any 2024 es va assolir el màxim històric d’aquest segle, amb 5.846 persones arribades al conjunt de l’arxipèlag.

En aquests primers mesos de 2025, almanco 2.007 persones han arribat a l’arxipèlag per aquesta ruta, això suposa un increment del 132% respecte al mateix període de l’any anterior

La plataforma Balears Acollim s’ha reunit en dues ocasions amb el delegat del Govern a Balears. El seu portaveu, Carlos Martín, afirma que l’objectiu fou “traslladar-li” la seva preocupació “per la gestió de les arribades, perquè la ciutadania està alarmada pel tracte que rep la gent que ha de pernoctar al carrer al voltant de l’estació marítima”. Martín agraeix “la disposició del delegat”: “Reafirmam la nostra petició de participar, com a societat civil, en taules de feina on hi siguin presents els responsables de la gestió de les arribades”. Una de les reunions va tenir lloc el 20 de desembre de 2024 i l’altra, el 12 de març del mateix any.

Mentrestant, l’escena es repeteix. El dia que es varen fer les fotografies d’aquest reportatge, un jove de Somàlia deia que tenia molt de mal de cap, febre i que feia tres dies que no dormia. La seva pastera havia estat interceptada aquell mateix matí i, a les 17.40 h de l’horabaixa, ja era al port. Uns veïnats els varen veure arribar i s’hi acostaren per dur-los alguna cosa per menjar. Un dels veïns, indignat, es demanava: “De veres hem de ser quatre veïnats random els qui li acabem donant un maleït paracetamol a aquest al·lot?” Finalment, varen telefonar al 061 i el jove va ser traslladat a l’hospital.

La versió de la Creu Roja i la Delegació del Govern

La Creu Roja Espanyola ha contestat amb un comunicat general, sense respondre directament les preguntes plantejades i, per tant, sense desmentir ni aclarir tot allò que es recull en aquest article. En el seu escrit, remarquen que actuen com a “organització humanitària que intervé des de fa més de 30 anys com a auxiliar dels poders públics”. Actualment, aquesta funció la duen a terme dins un programa estatal del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Expliquen que la seva intervenció comença després de rebre una comunicació oficial, moment en què “despleguen els equips d’atenció humanitària per atendre les persones acabades d’arribar”, realitzant triatge sanitari, atenció a necessitats bàsiques i detecció de possibles vulnerabilitats, sempre “segons el procediment establert en el marc del programa”.

En el comunicat, subratllen que les persones migrants no són derivades als seus dispositius fins que no conclouen els procediments administratius sota custòdia policial. Insisteixen que, per a l’entitat, “les persones que arriben a les costes es troben en una situació de vulnerabilitat i són subjectes de dret”. També afegeixen que, als dispositius d’acollida, es treballa per a la seva integració, prioritzant la detecció de casos amb necessitats especials i coordinant, quan cal, la seva derivació a altres recursos. Tot i no abordar els fets concrets plantejats, remarquen la seva voluntat d’oferir “un tracte digne i humà” en col·laboració amb les administracions.

Des de la Delegació del Govern a les Illes Balears han respost que, quan l’arribada de pasteres es concentra en poques hores, la situació obliga a “habilitar eventualment espais temporals, amb la col·laboració de l’Autoritat Portuària, per donar aixopluc a totes les persones migrants que s’han de desplaçar a la Península un cop tramitat el corresponent expedient policial”. En aquest grup també s’hi inclouen les persones considerades vulnerables que “voluntàriament s’acullen al sistema d’atenció humanitària”, que l’Estat “té concertat amb la Creu Roja, i que són traslladades a recursos d’acollida a la Península”.

La Delegació apunta també que “és important precisar que les persones migrants, un cop tramitat el seu expedient d’estada irregular, no estan privades de llibertat, ja que la seva custòdia policial ha finalitzat”, tot i que la Policia “presta un servei d’acompanyament a aquestes persones, per facilitar-los el desplaçament fins a les instal·lacions portuàries”. A més, declaren que treballen en la creació “d’una instal·lació modular que pugui servir per a aquest tipus de funcions, és a dir, per a l’aixopluc temporal de les persones migrants que han d’esperar la sortida del vaixell”, tant si han estat “derivades al programa d’atenció humanitària com si es desplacen pel seu compte”. Mentre no s’habilita aquesta infraestructura, insisteixen que “aquests espais temporals cedits per l’APB a les seves instal·lacions s’habiliten sempre que les circumstàncies ho requereixen”.

Des de la Secretaria d’Estat de Migracions no han respost a les preguntes plantejades i s’han limitat a donar suport al missatge institucional ja traslladat per la Delegació del Govern a les Balears. En una breu declaració, assenyalen que, a través de la Direcció General d’Atenció Humanitària i del Sistema d’Acollida de Protecció Internacional, “s’atén totes les persones que arriben al territori espanyol”. En el cas de les Balears, afegeixen que s’està treballant amb la Delegació “per ampliar els recursos que permetin millorar l’atenció a les persones que arriben a unes illes en què, en determinats moments, les instal·lacions poden estar més tensionades”, i que per això “s’està cercant la col·laboració de les autoritats portuàries”.

elDiario.es ha contactat amb totes les parts implicades i els ha remès les preguntes pertinents, juntament amb el dret de rèplica en relació amb els fets descrits en aquest article. En tancar aquesta edició, no havien respost ni la Policia Nacional a les Balears, ni l’Autoritat Portuària de Balears.

Altres rutes migratòries davant la mateixa problemàtica

Des de Canàries, Loueila Mint El Mammy, advocada experta en migracions, alerta sobre “aquest buit estructural” que està deixant persones migrants en una situació d’extrema vulnerabilitat. “El que preveu la normativa d’estrangeria és que, quan una persona entra de manera irregular, sigui detinguda per un termini màxim de 72 hores. Si no s’aconsegueix la seva devolució en aquestes 72 hores, se sol·licita el seu ingrés en un CIE o queda en llibertat”, explica. El problema, segons destaca, rau en el fet que moltes d’aquestes persones no poden ser retornades als seus països “perquè no s’estan executant els acords bilaterals” i acaben “quedant en llibertat sense cap mena de protecció ni recurs”, ja que el Programa estatal d’Atenció Humanitària “està pensat per a perfils altament vulnerables, sol·licitants d’asil, dones, famílies… però no per a tothom”.

Davant aquesta mateixa situació, l’Estat sí que va reaccionar a Canàries, on es va crear l’anomenat “Pla Canàries” per evitar que aquestes persones quedessin al carrer: “El Ministeri va generar dispositius d’emergència i acollida perquè aquells que quedaven en llibertat, perquè no s’executava la seva devolució, no es quedessin al carrer”, recorda Mint El Mammy. Per això, planteja la gran pregunta: “Per què no ha fet el mateix a les Balears, una ruta activa des de fa anys?” Des del primer moment de filiació, “les ONG, la Creu Roja i la Policia identifiquen persones potencialment sol·licitants d’asil i vulnerables”, afirma. Una resposta adequada conclou, “no pot dependre de la sort ni del territori on es desembarca”.