El PP legalitzarà els camps de polo irregulars de Balears per acontentar Vox

El Parlament balear ha aprovat, amb els vots de PP i Vox, la llei que prohibirà a les illes les macrogranges avícoles de més de 160.000 gallines. La incògnita que sobrevolava el ple d'aquest dimarts radicava en si els conservadors donarien suport a les esmenes presentades per l'extrema dreta per colar la supressió del català com a requisit laboral per accedir a la sanitat pública -una mesura que ja s'està aplicant a través d'un decret específic, però no mitjançant llei- i la legalització dels camps de polo que es troben en situació irregular a les illes. Tot i no tenir res a veure amb la nova normativa, els populars s'han posicionat a favor d'aquestes propostes i les ha incorporat al text.

La llei de macrogranges va començar a tramitar-se arran de la polèmica generada al voltant de la fallida construcció, als afores del municipi mallorquí de Sineu, d'una macroexplotació en què Avícola Son Perot -la mateixa empresa que gestiona la macrogranja de Llucmajor, les condicions d'insalubritat, manca d'higiene i brutícia extremes del seu interior van ser revelades en primícia per elDiario.es- pretenia acollir 750.000 gallines. Tot i això, la normativa resultant de l'acceptació de les propostes de Vox, com critiquen des de les formacions d'esquerres, “no té res a veure” amb la iniciativa original i donarà via lliure a l'activitat dels camps de polo, que, com va poder comprovar elDiario.es, continua practicant-se de forma clandestina a instal·lacions construïdes en sòl rústic.

Mitjançant aquesta maniobra, els de Santiago Abascal han recuperat l'essència de diverses esmenes que el PP, en una situació inèdita a la història democràtica balear, va validar per error el passat mes de desembre, en aquella ocasió a la Llei autonòmica de simplificació administrativa, amb què Vox pretenia retrotreure la legislació balear a dècades anteriors en matèria mediambiental i de normalització de la llengua catalana a les illes. La formació d'extrema dreta ha aprofitat així el debat de la llei de macrogranges per introduir una bateria d'esmenes dirigides a modificar altres normatives i incorporar-hi les seves propostes.

D'aquesta manera, tal com reclamava Vox a les seves esmenes, el Govern de Marga Prohens modificarà la llei agrària impulsada sota la primera legislatura de Francina Armengol amb l'objectiu que les activitats eqüestres tornin a tenir la consideració d'activitat complementària de les explotacions agràries. No en va, aquest esport va començar a causar furor a les Balears –principalment entre els estrangers de més poder adquisitiu– a partir de l'aprovació, el 2014, de la llei agrària balear de José Ramón Bauzá (PP), que declarava el sector equí una prioritat estratègica de la política agrària de les illes.

El 2016, amb la socialista Armengol com a presidenta, l'Executiu va modificar part de l'articulat de la llei, suprimint el precepte que les excloïa de les declaracions d'interès general. L'activitat eqüestre deixava d'estar regida per aquesta normativa i la pràctica del polo deixava de tenir caràcter d'activitat complementària. Cosa que torna a canviar després de la validació de les esmenes de Vox.

Durant la seva intervenció al ple, el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha defensat la normativa, emparada a la directiva europea i en reials decrets estatals de regulació de mides i distàncies de les explotacions avícoles intensives. Al·lega, a més, que el decret només pretén regular allò que no estableix el reial decret avícola estatal. Per redactar-la, ha assenyalat que “s'han analitzat els fets, s'ha estudiat la normativa vigent, s'ha escoltat el sector i s'ha conegut l'opinió dels pobles més afectats”, que han donat com a resultat “mesures a tots els nivells en base a una feina seriosa i compromesa”.

El conseller ha fet referència a les diferents esmenes presentades pels grups. Les relacionades amb la norma han considerat que s'haurien d'estudiar i debatre en una eventual revisió de la llei agrària; la resta, ha admès, se li “escapen”. En qualsevol cas, ha afirmat que el seu compromís i el del departament és treballar en polítiques agràries que siguin beneficioses per als pagesos. “Són els primers que escoltem i amb qui treballem des d'un principi”, ha subratllat.

Per la seva banda, el portaveu adjunt del PSIB-PSOE al Parlament, Marc Pons, ha criticat que la llei de macrogranges porti aparellada “una contrapartida que no tenia res a veure amb la finalitat” d'aquesta normativa. “Bàsicament, com sempre, per castigar el català i per legalitzar alguns projectes concrets, com el camp de polo de Campos”, ha lliscat en referència a les instal·lacions eqüestres ubicades a sòl rústic en aquest terme municipal, on jugadors furtius gaudeixen d'un esport promocionat durant anys pels successius governs del PP a Balears.

Sobre la regulació de granges intensives de dimensions industrials, Pons ha expressat “amb tota rotunditat” el seu rebuig a “aquest model de macrogranges”. “Volem una agricultura extensiva, adaptada al clima i al territori, que begui de les nostres arrels i s'adapti a les tècniques més modernes. Que defensi els petits productors. I per això ens vam oposar a aquest decret llei amb arguments i amb propostes que en absolut van ser escoltades pel Govern”, ha assenyalat.

El diputat socialista ha lamentat que la normativa regularà aquest sector “sense cap condició ni exigència ambiental, sense fixar cap condició per reduir l'impacte paisatgístic o territorial, cap condició per reduir el consum d'aigua i cap condició d'autorització a la qualitat dels aqüífers que es troben al subsòl, i tampoc té en compte les singularitats de cada illa ni les distàncies que pugui haver-hi de Formentera a Mallorca”. “Ni tan sols hi ha cap condició de benestar animal, com si 160.000 gallines tancades no s'ho mereixessin”, ha incidit.

Mentrestant, el diputat de Més per Mallorca Ferran Rosa ha retret al PP que hagi trencat el “compromís explícit” que van adquirir amb ells per aprovar el decret, però sense incloure posteriorment qüestions alienes a les macrogranges, com l'eliminació del català com a requisit a la sanitat o la legalització dels camps. El fet que no hagin complert la seva paraula i hagin donat llum verda a les esmenes de Vox, ha sostingut, només es pot explicar per la voluntat del portaveu parlamentari popular, Sebastià Sagreras, de “legalitzar el camp de pol de Campos [municipi del que és natural i del que va ser alcalde] i no sap com fer-ho”.

L'oposició d'esquerres ha criticat, a més, que les esmenes dels de Bambú hagin “accelerat” el debat de la llei de macrogranges, tenint en compte que els pressupostos autonòmics seran abordats -i previsiblement aprovats amb el suport de Vox- el proper mes de juliol.